El viaje

Si ara me'n vaig segur que es fa llarga la tornada
me'n vaig sols amb el bitllet d'anada
estic segur de com vull començar el viatge
m'hauré de desprendre de quasi tot l'equipatge
tot allò que em sobra, tot allò que em pesa
tot allò que no cap dins d'una maleta
tot allò que em fa fàstic de València,
l'odi del poder i la seua violència.

Però no em sobra el teu amor, el teu humor, eixe bon record
que m'ajuda a no perdre el nord
no saps l'esforç que em costa deixar aquesta terra
creuaré volant mil i un països en guerra
miraré, buscaré, em perdré però caminaré
He lligat una corda del meu cor al punt d'origen
així quan em trobe lluny no sentiré el vertigen.

Perdut als carrers del món
em guiarà la lluna quan s'amague el sol
perdut als carrers del món
hi ha dies per quedar-se a mirar hi ha dies en què tot es fa fosc
Perdut als carrers del món
mire per la finestra i la vida es fon amb la mort
perdut als carrers del món
batalles perdudes, llengües mortes, monuments als vencedors.

Si ara me'n vaig no contes el temps fins que jo torne
no sé quan però ens tornarem a vore
vull canviar de ruta vull buscar un nou ancoratge
córrer com una fera que es confon amb el paisatge
llençaré la roba, cremaré tota disfressa
dins de la motxilla la teua tendresa
un nou tatuatge i un punt d'incertesa
una nova aventura, un nou camí, una nova conquesta.

I si ara em falta el teu amor, el teu humor, eixe bon record
que m'ajudava a no perdre el nord
recorda que hi ha qui sura i ha qui s'ofega
i qui pensa que el seu melic és el centre de la terra
miraré, buscaré i tornaré i ja no em perdré
He vingut per quedar-me i encara hi ha qui m'espera
carregat amb l'experiència i mil nits de carretera

Perdut als carrers del món
em guiarà la lluna quan ja s'amague el sol
perdut als carrers del món
hi ha dies que són per mirar hi ha dies en què tot es fosc
Perdut als carrers del món
mire per la finestra i la vida es fon amb la mort
perdut als carrers del món
batalles perdudes, llengües mortes, monuments als vencedors

"Si ahora me voy seguro que se hace larga la vuelta.  Me voy solo,  con el billete de ida,  estoy seguro de como quiero empezar el viaje.  Me deberé desprender de casi todo el equipaje,  todo lo que me sobra. todo lo que me pesa.  Todo lo que no cabe dentro de una maleta. Todo lo que me da asco de Valencia. El odio del poder y su violencia. Pero no me sobra tu amor, tu humor, ese buen recuerdo que me ayuda a no perder el norte. No sabes el esfuerzo que me cuesta dejar esta tierra. Cruzaré volando mil y un países en guerra miraré, buscaré, me perderé pero caminaré.
 He atado una cuerda de mi corazón al punto de origen, así cuando me encuentre lejos no sentiré el vértigo.
 Perdido en los calles del mundo me guiará la luna cuando se oculte el sol.
 Perdido en los calles del mundo hay días para quedarse a mirar,  hay días en que todo se hace oscuro.
 Perdido en los calles del mundo,  miro por la ventana y la vida se funde con la muerte.

 Perdido en los calles del mundo batallas perdidas, lenguas muertas, monumentos a los vencedores"

 Letra canción Perdut als carrers del món, del grupo musical Obrint pas